miércoles, 5 de agosto de 2009

Paraules d'amor (Joan Manuel Serrat)

Mi canción de hoy está cantada en una lengua que no es la mía, pero que, sin embargo, desde el primer día que la escuché me llegó. Y fue curiosa la forma de conocerla; ya que fue en un programa de Televisión donde se elegía la mejor canción española (donde ganó una de Serrat, precisamente). Sólo escuché un poco del estribillo y fue saltarseme las lágrimas. Y eso sin entender casi de lo que iba; sólo que hablaba de unas palabras de amor…

Una canción que habla de un amor de juventud, donde los 2 enamorados dicen sencillas palabras de amor… Ha sido versionada muchas veces (tanto en catalán como en castellano), pero lo que es cierto es que es un auténtico himno de la legua de Plá y en cualquier concierto de Serrat es cantada al unísono por el público (sea o no catalanoparlante). Para que luego hablen de anticatalanisimo o de lenguas odiadas. Espero que os guste, esta sencilla canción con la inconfundible voz de Serrat acompañada de un piano…





Ella em va estimar tant...
Jo me l'estimo encara.
Plegats vam travessar
una porta tancada.

Ella, com us ho podré dir,
era tot el meu món llavors
quan en la llar cremàven
només paraules d'amor...

Paraules d'amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprende'n,
tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d'antics comediants.
D'histories d'amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys...

Ella qui sap on és,
ella qui sap on para.
La vaig perdre i mai més
he tornat a trobar-la.

Però sovint en fer-se fosc,
de lluny m'arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d'amor...

Paraules d'amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprende'n,
tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d'antics comediants.
D'histories d'amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys...


Ella me quiso tanto...
Yo la quiero todavía.
Juntos atravesamos
una puerta cerrada.

Ella, cómo os lo diría,
era todo mi mundo entonces,
cuando en la lumbre ardían
sólo palabras de amor...

Palabras de amor sencillas y tiernas.
No sabíamos más, teníamos quince años.
No habíamos tenido demasiado tiempo para aprenderlas,
acabábamos de despertar del sueño de los niños.

Teníamos bastante con tres frases hechas
que habíamos aprendido de antiguos comediantes.
De historias de amor, sueños de poetas,
no sabíamos más, teníamos quince años...

Ella, quién sabe dónde está,
ella, quién sabe dónde para.
La perdí y nunca más
he vuelto a encontrarla.

Pero a menudo, al oscurecer,
de lejos me llega una canción.
Viejas notas, viejos acordes,
viejas palabras de amor...

Palabras de amor sencillas y tiernas.
No sabíamos más, teníamos quince años.
No habíamos tenido demasiado tiempo para aprenderlas,
acabábamos de despertar del sueño de los niños.

Teníamos bastante con tres frases hechas
que habíamos aprendido de antiguos comediantes.
De historias de amor, sueños de poetas,
no sabíamos más, teníamos quince años...


4 comentarios:

  1. Muy bonita, sí. Este Nano no se debería morir nunca...

    ResponderEliminar
  2. Hola mari!!! muy bueno tu blog!!! es una hermosa cancion!!!

    ResponderEliminar
  3. Hola Mari.
    Te agradezco que hayas pesto esta canción tan preciosa. Y es verdad qe desde siempre se a cantado como tu dices.
    Si me permites te dejaré otra de la misma época, se llama MARTA, quizas la música no sea tan bella como Paraules d'amor, pero la letra es una maravilla.
    http://letras.terra.com.br/joan-manuel-serrat/511195/

    MARTA
    La remor del mar a l'alba
    i una platja plena d'algues
    que aniran assecant-se al sol.
    El gust salat de les roques
    i el vol tranquil de les poques
    gavines que entren al port.

    Les barques que al matí tornen,
    les xarxes que en el moll dormen
    i ells vells carrers empedrats.
    L'església humil i menuda
    i entre la boira, perduda
    llunyana y grisa, la ciutat.

    Em parlen de Marta...

    Les blanques cases del poble
    i l'home vell que canta cobles
    mentre va venent el peix,
    i la dona que amb desgana
    mou entre ses mans la llana.
    (Qui sabrà què és el que teix).

    El castell, l'illa petita,
    la cova, el far i l'ermita
    i els amics d'un altre temps
    i el rellotge que no corre
    i aquests infants que a la sorra
    han trobat el seu carrer.

    Em parlen de Marta...

    Les hores buides que passen
    i el camí que em torna a casa
    després de molt caminar.
    Cada moble i cada llibre,
    cada racó on junts vam viure
    moments com ningú no sap.

    Les meves mans i els meus llavis
    que del seu gust viuen àvids
    i no poden oblidar.
    Les llargues nits sense lluna,
    les ones i cadascuna
    de les llums que hi ha en el mar.

    Em parlen de Marta...

    Mira como describe todo un paisaje,habla de todo menos de Marta. Un amor que ya no tiene.

    Gracias de nuevo por escribir en catalán.
    No todos son como tu Mari.
    Tu blog es genial.
    Un abrazo.

    ResponderEliminar
  4. Estoy de acuerdo que es una canción preciosa y la musica también,¿habeis escuchado "Cançó de matinada"?, tambien describe a la perfeccion un paisage rural,seguramente recuerdos de sus veranos en le pueblo de su madre ,Belchite(Aragón)

    Cançó de matinada

    (Joan Manuel Serrat)

    Ens ho ha de dir la veu tremolosa
    y trista d'un campanar.
    Un cop de llum i el crit de d'una garsa
    que ha despertat amb fam i busca
    per entre blats i civades
    qualsevol cosa per omplir el pap.
    O potser un gall
    que dins la cort canta.
    La nit és morta, i ja es fa clar,
    la nit és morta, i ja es fa clar.

    Mentre jo canto, de matinada,
    la vila és adormida encara.

    S'han despertat mullades les fulles
    del camp d'alfals veí.
    S'espolsen l'aigua de la rosada
    mentre que arriba la matinada
    i el sol que les escalfa
    fins que les tallin d'un cop de falç.
    Alcen la testa
    mullada i fresca.
    Per a caure a terra massa temps hi ha,
    per a caure a terra massa temps hi ha.

    Dintre la vila ja plora un nen
    i pels afores corren els bens.

    I amb el sarró i la bóta a l'esquena,
    i amb un bastó a la mà,
    se'n va el pastor i el seu gos d'atura,
    se'n van cap unes altres pastures.
    Trencant rius i cabanyes
    a les muntanyes volen tornar.
    Surt amb l'aurora,
    cal sortit d'hora:
    el camí que han de fer és molt llarg,
    el camí que han de fer és molt llarg.

    Cap a vila ja ve el pagès,
    la bossa buida i el carro ple.

    De roig tomàquet i de verdures
    collides del seu hort.
    La mula sua, el carro crida
    i l'home tanca els ulls i somnia
    mentre el sol es lleva
    d'un llit d'alzines, enlluernant
    a les velletes
    que, pansidetes,
    cap a l'església van caminant,
    cap a l'església van caminant.

    I ara jo canto de matinada,
    la vila és adormida encara.

    ResponderEliminar

¡Hola! Me encanta que comentéis algo; eso sí: nada de spam y todo con buena educación. ¡Gracias!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...